Sebastià Moranta. Philipps-Universität Marburg

Espais plurilingües en els extrems de l’Europa romànica (Mallorca i Moldàvia): ideologies lingüístiques i etnicitat en el discurs públic

En aquesta contribució a l’estudi del plurilingüisme en les societats europees, comparem els discursos etnolingüístics en el marc de la situació sociopolítica a Mallorca i a la República de Moldàvia, i en destaquem una sèrie de paral·lismes reveladors. L’estudi es basa en l’anàlisi d’algunes ideologies lingüístiques, canalitzades a través d’una sèrie de textos que encaixen en el que anomenem discurs públic, produït per intel·lectuals i polítics. Es comenten, per exemple, la posició dels acadèmics i escriptors a favor de l’unitarisme (respectivament, del català i el romanès estàndard), alguns aspectes dels processos de normativització, la controvèrsia entorn del nom «científic» de l’idioma, o el concepte de purisme. Així mateix, es parlarà de la situació de les llengües tradicionalment de prestigi a cada lloc –l’espanyol i el rus– i de la funció dels centres extraterritorials –Madrid i Barcelona, d’una banda; i Moscou i Bucarest, de l’altra– a partir de les observacions de Bochmann (1999).
Mallorca i Moldàvia, dos territoris situats en els extrems de l’Europa romànica –l’illa mediterrània, famosa arreu pel seu desenvolupament turístic, i la petita república multiètnica a l’est– concentren algunes tensions característiques de les societats multilingües d’avui en dia.
L’argumentació s’exemplifica amb textos polítics de L. Villalonga (1932) i A. Alemany Dezcallar (2003), un extracte de F. de B. Moll (1972) com a exemple de discurs lingüístic il·lustrat, les opinions antagòniques de N. Corlăteanu (1979) i E. Coseriu (1999) sobre la «llengua moldava», un fragment del pròleg del Dicționar moldovenesc-românesc de V. Stati (2003) i una al·locució de l’expresident moldau V. Voronin (2009).

PARAULES CLAU: ideologies lingüístiques; discurs etnolingüístic; català; mallorquí; romanès; «llengua moldava»; moldovenisme