Neus Nogué i Lluís Payrató. Universitat de Barcelona

La referència als participants en el debat parlamentari català (1932-2013)
Primers resultats

La referència als participants en la comunicació s’aconsegueix per mitjà de diferents tipus d’estratègies que van de les expressions díctiques de persona (pronoms i morfemes verbals de 1a i 2a persona, i vocatius) a expressions menys gramaticalitzades (en 3a persona). El debat parlamentari és un esdeveniment comunicatiu en què l’argumentació de decisions i punts de vista és el principal propòsit de la interacció entre el govern i els diputats, i per tant, de les decisions pragmàtiques que prenen quan codifiquen els enunciats. Els membres del parlament adrecen els seu discurs a una audiència que s’estructura en diferents nivells (destinataris directes i indirectes) i duen a terme diversos rols (Cuenca 2014).
L’objectiu de la meva presentació és mostrar els primers resultats (bàsicament, qualitatius de l’anàlisi de les diferents estratègies utilitzades en el Parlament de Catalunya per a la referència als participants en el període 1932-38 (durant la Segona República) i en el període actual de recuperació de les institucions democràtiques catalanes (del 1980 ença). Els marcs participatius establerts per Goffman (1981) i la descripció de la dixi de persona efectuada per Levinson (1983) i la recerca posterior (per al català, vegeu Payrató 2002, Cuenca 2004, i Nogué 2005, 2008a, 2010, 2011 and 2014) constitueixen el marc teòric de l’estudi.
L’estudi analitza les dades obtingudes a partir d’un corpus que inclou les transcripcions de diversos debats, extretes del Diari de Sessions del Parlament de Catalunya, des d’una perspectiva qualitativa (i en el futur, també quantitativa), amb l’objectiu de respondre a les preguntes següents:
1. ¿Quines són les principals estratègies que s’hi fan servir?
2. ¿Quines estratègies no s’hi fan servir mai?
3. ¿Quines funcions pragmàtiques hi ha al darrere d’aquestes estratègies?
4. ¿Com han evolucionat des del 1932?
5. ¿Quins factors socioculturals permeten explicart tant les estratègies com l’evolució que s’hi observa?

Referències
CUENCA, M. Josep (2014). “The use of demonstratives and context activation in Catalan parliamentary debate”. Discourse Studies. DOI: 10.1 177/1461445614546258.
CUENCA, M. Josep (2004). “El receptor en el text: el vocatiu”. Estudis Romànics 26, 39-64.
GOFFMAN, Erving (1981). Forms of talk. Oxford: Basil Blackwell.
LEVINSON, Stephen (1983). “Deixis”. Pragmatics. Cambridge: Cambridge University Press.
NOGUÉ, Neus (2005). “Dixi de persona i marcs participatius en català”. Tesi doctoral. Departament de Filologia Catalana. Universitat de Barcelona.
NOGUÉ, Neus (2008a). La dixi de persona en català. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
NOGUÉ, Neus (2008b). “La dixi de persona en el discurs acadèmic oral en català”. Caplletra 44, 195-218.
NOGUÉ, Neus (2010). “La primera persona del plural en català”. Llengua & Literatura 21, 155-19.
NOGUÉ, Neus (2011). “Person Deixis”. A: Lluís PAYRATÓ i Josep Maria COTS (eds.). The Pragmatics of Catalan. Berlin/Boston: De Gruyter Mouton.
NOGUÉ, Neus (2014). “«M’encantaria poder venir a l’estadi a jugar contra el meu equip»: dixi de persona, footing i identitat, una entrevista a Pep Guardiola”. Treballs de Sociolingüística Catalana 23, 375-389.
PAYRATÓ, Lluís (2002). “L’enunciació i la modalitat oracional”. A: Joan SOLÀ, Maria-Rosa LLORET, Joan MASCARÓ i Manuel PÉREZ SALDANYA (dir.). Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries.

The reference to participants in Catalan parliamentary debate (1932-2013)
First results
Neus Nogué and Lluís Payrató, Universitat de Barcelona

The reference to the participants in communication is achieved through different kinds of strategies that go from person deictics (1st and 2nd person pronouns and verbal morphemes, and vocatives) to less grammaticalized expressions (in the 3rd person). Parliamentary debate is a communicative event where the argumentation of decisions and points of view is the main purpose of the interaction between government and deputies and, therefore, of the pragmatic decisions they make when encoding their utterances. The members of the Parliament address their discourse to a multi-level audience (direct and indirect addressees) and develop a variety of roles (Cuenca 2014).
The aim of my presentation is to discuss the first results (basically, qualitative) of the analysis of the different strategies used in the Parliament of Catalonia for the reference to participants in the period 1932-38 (during the Second Spanish Republic) and in the present period of recovery of the Catalan democratic institutions (from 1980 to nowadays). The participation frameworks stablished by Goffman (1981) and the description of person deixis by Levinson (1983) and further research (for Catalan, see Payrató 2002, Cuenca 2004, and Nogué 2005, 2008a, 2010, 2011 and 2014) constitute the theoretical frame of the study.
Data from a corpus including the transcriptions of a number of debates, drawn from the Diari de Sessions of the Parliament of Catalonia, are treated from a qualitative and a quantitative point of view in order to answer the following questions:
1. Which are the main strategies used?
2. Which strategies are not used at all?
3. Which pragmatic functions are beyond each estrategies?
4. Which is the evolution in these strategies from 1932 until now?
5. Which sociocultural factors can explain both the strategies and their evolution?

References
CUENCA, M. Josep (2014). “The use of demonstratives and context activation in Catalan parliamentary debate”. Discourse Studies. DOI: 10.1 177/1461445614546258.
CUENCA, M. Josep (2004). “El receptor en el text: el vocatiu”. Estudis Romànics 26, 39-64.
GOFFMAN, Erving (1981). Forms of talk. Oxford: Basil Blackwell.
LEVINSON, Stephen (1983). “Deixis”. Pragmatics. Cambridge: Cambridge University Press.
NOGUÉ, Neus (2005). “Dixi de persona i marcs participatius en català”. Ph. D. Departament de Filologia Catalana. Universitat de Barcelona.
NOGUÉ, Neus (2008a). La dixi de persona en català. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
NOGUÉ, Neus (2008b). “La dixi de persona en el discurs acadèmic oral en català”. Caplletra 44, 195-218.
NOGUÉ, Neus (2010). “La primera persona del plural en català”. Llengua & Literatura 21, 155-19.
NOGUÉ, Neus (2011). “Person Deixis”. In: Lluís PAYRATÓ & Josep Maria COTS (eds.). The Pragmatics of Catalan. Berlin/Boston: De Gruyter Mouton.
NOGUÉ, Neus (2014). “«M’encantaria poder venir a l’estadi a jugar contra el meu equip»: dixi de persona, footing i identitat, una entrevista a Pep Guardiola”. Treballs de Sociolingüística Catalana 23, 375-389.
PAYRATÓ, Lluís (2002). “L’enunciació i la modalitat oracional”. In: Joan SOLÀ, Maria-Rosa LLORET, Joan MASCARÓ and Manuel PÉREZ SALDANYA (dir.). Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries.