Martí Mestre Melià, M.J. Cuenca. Universitat de València

L’argumentació en debat parlamentari i ús de connectors binaris

Les construccions connectives binàries constitueixen un mecanisme argumentatiu destacat en el debat parlamentari. L’objectiu d’aquesta comunicació és analitzar, d’una banda, l’ús i les funcions de les estructures binàries marcades per connectors (causals, consecutives, adversatives, concessives, condicionals i finals) a partir de la relació entre l’esquema semàntic causa-efecte i, d’altra banda, l’esquema argumentatiu bàsic (tesi-argument-contraargument) i l’encadenament argumentatiu global de les intervencions del debat. L’anàlisi mostra que les construccions de causa (amb perquè) i les de contrast (amb però) són les predominants, com a formes que permeten argumentar la pròpia tesi i contraargumentar la de l’adversari. Quant al nombre i varietat de connectors, el debat respon a les característiques pròpies de l’oral: nombre relativament elevat de connectors amb una varietat de formes reduïdes. Finalment, l’estudi ens permet observar diferències d’estil individual en les intervencions dels parlamentaris, relacionades sobretot amb una tendència a primer l’ordre argumentatiu regressiu o progressiu.

Paraules clau: connectors, construccions connectives binàries, argumentació, debat parlamentari, interordinació

ADAM, Jean-Michel (1992). Les textes: types et prototypes. París: Nathan [citem per la 3a edició (2011). París: Armand Colin].
CUENCA, M. Josep.(2006). La connexió i els connectors. Vic: Eumo.
VAN DIJK, Teun A.(2000). «Parliamentary discourse». Dins: Teun A. VAN DIJK; Ruth WODAK (eds.). Racism at the Top. Parliamentary Discourses on Ethnic Issues in Six European States . Klagenfurt: Drava, 45