Uncategorized

Dagna Zinkhahn Rhobodes. Europa-Universität Viadrina, Frankfurt/Oder

“The third space of bilingualism” –
Crossing and blurring the language border on the example of German-Polish language mixing phenomena

Abstract
The intense language contact often leads to creative building of mixed language forms and constructions established and practised in the spontaneous everyday language routine. Such language mixing phenomena show that language use in the multilingual contexts provides scope for permeability between language systems. From this perspective, I consider the emergence of language mixing phenomena as a result of the opening and crossing of language borders. But what does it actually mean to open, cross or dissolve a language border? How can these concepts be described and explained in a linguistic analysis? What processes take place at the language border between two languages in contact, and what are the structural consequences of these dynamic phenomena?
These and more questions will be explored using the German-Polish language contact situation as an example. The aim of the presentation is to evaluate and discuss German-Polish language mixing data with a particular focus on the character of the language border at different structural points of language switch. For this purpose, I will propose an analysis model which incorporates the term of the border with its three dimensions – durability, permeability and liminality – into the analysis of language mixing phenomena.

References
Auer, Peter: “From Code-switching via Language Mixing to Fused Lects: Toward a Dynamic Typology of Bilingual Speech”. International Journal of Bilingualism 3 (4), 1999, pp. 309-332.
Erfurt, Jürgen (ed.): „Multisprech“: Hybridität, Variation, Identität. (Osnabrücker Beiträge zur Sprachtheorie, Bd. 65). Osnabrück 2003.
Földes, Csaba: “Grammatische Zweisamkeit. Morphosyntax im Sprachen- und Kulturkontakt“. Deutsche Sprache 33, 2005a, pp. 308-337.
Gugenberger Eva: “Der dritte Raum in der Sprache. Sprachliche Hybridisierung am Beispiel galicischer Migrant/inn/en in Buenos Aires”. In: Cichon, Peter / Czernilofsky, Barbara / Tanzmeister, Robert / Hönigsperger, Astrid (eds.): Entgrenzungen. Für eine Soziologie der Kommunikation. Praesens: Wien 2005, pp. 354-376.
Hinnenkamp, Volker / Meng, Katharina (eds.): Sprachgrenzen überspringen. Sprachliche Hybridität und polykulturelles Selbstverständnis. Narr: Tübingen 2005.
Jungbluth, Konstanze: „Aus zwei mach eins: Switching, mixing, getting different“. In: Jańczak, Barbara/ Jungbluth, Konstanze/ Weydt, Harald (eds.): Mehrsprachigkeit aus deutscher Perspektive. Narr: Tübingen 2012, pp. 45-72.
Myers-Scotton, Carol: Contact Linguistics. Oxford University Press: Oxford 2002.
Pohl, Alek / De Vincez, A. (eds.): Deutsch-Polnische Sprachkontakte. Beiträge zur gleichgenannten Tagung 10.-13 April 1984 in Göttingen. Böhlau: Köln / Wien 1987.

Sedinha Tessendorf

Actions as Sources of Gestures

That gestures are often bodily abstractions of everyday actions is not an expert observation, but rather a daily experience. This talk will focus on hand gestures that have an everyday action as its source and lift this action onto a communicative level (see also Streeck 1994, 2011). We will focus on a certain class of hand gestures, namely recurrent gestures (Bressem, Müller 2014, Ladewig 2010, 2014 a,b) that are conventionalized gestures with a stable form-meaning relation, which are not congruent with the more elaborated set of emblematic gestures (see Payrató 1993, 2004, 2014), but share their pragmatic functions.
As an example, we will introduce the “brushing aside gesture”, a recurrent gesture that transfers the action scheme of of brushing something aside, usually small and annoying objects in the immediate surrounding to the realm of communication in order to express a limited set of pragmatic functions. It is a recurrent gesture which is frequently used in Spanish everyday communication and has been investigated in Mexican Spanish (Montes 2003), Cuban Spanish (Müller and Speckmann 2002), Iberian Spanish (Tessendorf 2007, 2014) and in German (Bressem and Müller 2014 a,b). I will show how this special gesture is constructed on the base of the underlying action and how the different characteristics (form and function) of the action are transferred metaphorically and metonymically to the gesture and its use. We will then trace out how a similar analytic procedure has been made fruitful for the analysis of gesture families (Kendon 2004, Müller 2004, Payrató 2003, Bressem and Müller 2014, Fricke, Bressem and Müller 2014) and on gesture fields (Fricke, Bressem and Müller 2014). Bressem and Müller (2014 a,b) have established a repertoire of recurrent gestures which has been closely investigated by the example of so-called AWAY-gestures in German, including the “brushing aside gesture”. By integrating the findings of the use of the “brushing aside gesture” in Spanish into the category of AWAY-gestures in German, we might find some clues showing us a way towards further intercultural investigations of gestures.

References:
Bressem, Jana, and Cornelia Müller (2014 a). The family of AWAY gestures: Negation, refusal, and negative assessment. In: Cornelia Müller et al. (eds.), Body – Language – Communication. An International Handbook on Multimodality in Human Interaction (Handbooks of Linguistics and Communication Science 38.2.). Berlin/Boston: De Gruyter Mouton.

Bressem, Jana, and Cornelia Müller (2014 b). A repertoire of recurrent gestures of German. In: Cornelia Müller et al. (eds.), Body – Language – Communication. An International Handbook on Multimodality in Human Interaction (Handbooks of Linguistics and Communication Science 38.2.). Berlin/Boston: De Gruyter Mouton.

Fricke, Ellen, Jana Bressem, and Cornelia Müller (2014). Gesture families and gestural fields. In: Cornelia Müller, et al. (eds.), Body – Language – Communication. An International Handbook on Multimodality in Human Interaction (Handbooks of Linguistics and Communication Science 38.2.). Berlin/Boston: De Gruyter Mouton.

Kendon, Adam (2004). Gesture: Visible Action as Utterance. Cambridge: Cambridge University Press.

Ladewig, Silva H.(2011). Putting the cyclic gesture on a cognitive basis. In: CogniTextes 6.

Ladwig, Silva H. (2014 a). Recurrent gestures. In: Cornelia Müller et al. (eds.), Body – Language – Communication. An International Handbook on Multimodality in Human Interaction (Handbooks of Linguistics and Communication Science 38.2.). Berlin/Boston: De Gruyter Mouton.

Ladwig, Silva H. (2014 b). The cyclic gesture. In: Cornelia Mülleret al. (eds.), Body – Language – Communication. An International Handbook on Multimodality in Human Interaction (Handbooks of Linguistics and Communication Science 38.2.). Berlin/Boston: De Gruyter Mouton.

Montes Miró, Rosa Graciela (2003). “Haciendo a un lado”: gestos de desconfirmación en el habla mexicano. IZTAPALAPA 53: 248–267.

Müller, Cornelia (2004). The Palm-Up-Open-Hand. A case of a gesture family? In: Müller, Cornelia and Roland Posner (Eds.), The semantics and pragmatics of everyday gestures. Proceedings of the Berlin conference, April 1998, 233–256. Berlin: Weidler.

Müller, Cornelia and Gerald Speckmann (2002). Gestos con una valoracíon negativa en la conversación cubana. DeSignis 3: 91-103.

Payrató, Lluís (1993). A pragmatic view on autonomous gestures: A first repertoire of Catalan emblems. Journal of Pragmatics 20: 193–216.

Payrató, Lluís (2003). What does ‘the same gesture’ mean? A reflection on emblems, their organization and their interpretation. In: Monica Rector, Isabella Poggi and Nadine Trigo (eds.), Gestures, meaning and use, 73–81. Porto: Fernando Pessoa University Press.

Payrató, Lluís (2004). Notes on pragmatic and social aspects of everyday gestures. In: Cornelia Müller and Roland Posner (eds.), The Semantics and Pragmatics of Everyday Gestures. Proceedings of the Berlin Conference, April 1998, 103-113. Berlin: Weidler.

Streeck, Jürgen (1994). “Speech-handling“: The metaphorical representation of speech in gesture. A cross-cultural study. Unpublished Manuscript.

Streeck, Jürgen (2011) Gesturecraft. The Manu-Facture of Meaning. Amsterdam: John Benjamins.

Tessendorf, Sedinha (2007). From everyday action to gestural performance: Metonymic motivations of a pragmatic gesture. Talk presented at the Second AFLiCo, 10-11 May 2007, Lille, France.

Tessendorf, Sedinha (2014) Pragmatic and metaphoric – combining functional and cognitive approaches∗in the analysis of the ‘brushing aside gesture’. In: Cornelia Müller et al. (eds.), Body – Language – Communication: An International Handbook on Multimodality in Human Interaction. (Handbooks of Linguistics and Communication Science 38.2.), 82–100. Berlin/Boston: De Gruyter Mouton.

Eduard Tapia. Universitat Oberta de Catalunya

Ús de verbs de moviment alemanys (gehen i kommen) en context: alternança diatètica i díctica en funció de la variació temàtica, multimodal i estilística.

L’anàlisi presenta la variació a dos nivells (sintàctico-semántic i díctic-gestual) i la seva relació amb el desenvolupament temàtic que fa servir el proband (narració, descripció, instrucció, argumentació o exposició). Les dades de l’anàlisi provenen d’un corpus d’entrevistes en format audiovisual a parlants de l’alemany com a L1. L’observació de la variació parteix dels fenòmens de la diàtesi i de la dixi (verbal i gestual) de persona i de lloc en els verbs de moviment alemanys gehen (‘anar’) i kommen (‘venir’). Els resultats de l’anàlisi demostren que totes les diàtesis analitzades van acompanyades de dixi gestual de lloc (o de persona i lloc alhora). També s’observa que el factor estilístic-individual va associat a una major variació diatètica i díctica en els predicats dinàmics realitzats per cada proband. En canvi, les distribucions exclusives observades segons el factor del desenvolupament temàtic permeten afirmar que aquest factor afavoreix en menor mesura la variació.

Referències:
FERNÁNDEZ-VILLANUEVA, MARTA (2002): Textthematische Entfaltung: Textmodelle und Textexemplare. Barcelona: PPU.
FERNÁNDEZ-VILLANUEVA, MARTA/STRUNK, OLIVER (2009): Das Korpus Varkom – Variation und Kommunikation in der gesprochenen Sprache. Deutsch als Fremdsprache 46, S. 67-73.
FRICKE, ELLEN (2007) Origo, Geste und Raum. Lokaldeixis im Deutschen. Berlin: Walter de Gruyter.
PRIMUS, BEATRICE (1999): Cases and Thematic Roles. Ergative, Accusative and Active. Tübingen: Niemeyer (=LA; 393).
STUTTERHEIM, CHRISTIANE VON (1997): Einige Prinzipien des Textaufbaus. Empirische Untersuchungen zur Produktion mündlicher Texte. Tübingen: Niemeyer (=RGL; 184).
TAPPE, HEIKE (2000): Perspektivenwahl in Beschreibungen dynamischer und statischer Wegeskizzen. In: Stutterheim, Christiane von (Hrsg.): Räumliche Konzepte und sprachliche Strukturen. Tübingen: Niemeyer (=LA; 417), S. 69-95.
TAYLOR, HOLLY A./TVERSKY, BARBARA (1992): Spatial mental models derived from survey and route descriptions. Journal of Memory and Language, 31, S. 261-292.
DERS. (1996): Perspective in spatial descriptions. In: Journal of Memory and Language, 35, S. 371-391.

Oliver Strunk. Universitat de Barcelona

Argumentació en alemany Ll1 i Ll2

A l’ensenyament-aprenentatge de l’alemany com a llengua estrangera la producció de textos argumentatius té un paper cabdal dins el Marc europeu comú de referència per a les llengües (v. Profil Deutsch). Les estructures argumentatives de textos escrits i parlats s’ensenyen a partir de models textuals i la inserció de recursos lingüístics específics, entre els quals destaquen especialment els connectors argumentatius. S’espera, per tant, que la freqüència i varietat d’ús dels connectors argumentatius reflecteixen, junt amb altres elements, els diferents estadis d’adquisició dels aprenents de l’alemany com a llengua estrangera, en relació a la varietat i freqüència d’ús que en fan els parlants nadius (Breindl/Maik 2009). En estudis previs (Strunk 1999, Strunk 2005, Fernández-Villanueva / Strunk 2009, Strunk / Bucher 2010), es van analitzar empíricament aquestes correlacions entre la producció de textos argumentatius escrits i parlats d’aprenents i de parlants nadius alemany buscant indicadors a partir de la correlació positiva o negativa amb el nivell d’adquisició o a la variació que es produeix dins la classe analitzada. Tanmateix els resultats feien palès un sobre-ús de determinats connectors per part dels aprenents que exigien una anàlisi més exhaustiva i acurada de la freqüència i distribució dels connectors en els corpus d’aprenents i de nadius per explicar aquest fenòmen. En aquesta comunicació es presenten els resultats a partir del llistat exhaustiu de connectors argumentatius del IdS (Breindl et al 2013).

Breindl, Eva / Walter, Maik. 2009. Der Ausdruck von Kausalität im Deutschen. Eine korpusbasierte Studie zum Zusammenspiel von Konnektoren, Kontextmerkmalen und Diskursrelationen. Mannheim: Institut für Deutsche Sprache.
Breindl, Eva et al. 2013. Handbuch der deutschen Konnektoren. Berlin: de Gruyter.
Fernández-Villanueva, Marta / Strunk, Oliver. 2009 Das Korpus Varkom – Variation und Kommunikation in der gesprochenen Sprache. Deutsch als Fremdsprache 46, S. 67-73.
Strunk, Oliver. 1999. Parameter der akademischen Textproduktion. Diss. Universitat Barcelona.
Strunk, Oliver. 2005.
Strunk, Oliver / Bucher, Claudia. 2010. Variación en el uso de conectores en alemán según tipus textuales de la llengua hablada. A: Moskowich-Spiegel et al. (eds.) Language windowing through corpora. A Coruña: Universidade da Coruña, 843-860.
Walter, Maik/Grommes, Patrick (Hrsg.) 2008. Fortgeschrittene Lernervarietäten. Korpuslinguistik und Zweitspracherwerbsforschung. Tübingen: Niemeyer.

Corina Alexandra Stavinschi. Barcelona

Deixis and epistemic modality: Romanian, Spanish and Catalan in contact

Subjectification is a tendency that is pervasive in natural speech and greatly affects language change. It can affect different linguistic categories, including deictics, as has been shown by Stavinschi 2009. In that case what changes is the semantics of deictics, not their categorial status. Their main purpose will be the same, i.e. to identify a referent inside or outside the discourse.
Our aim is to show that the opposite also holds true: in some cases their semantics (i.e. reference to first vs second person, or proximity vs distance) is maintained, but their main purpose is no longer to identify a referent. They are used to convey the speaker’s subjective stance towards the utterance. In other words, they have turned into modality markers.
We will discuss two cases, involving Romanian spatial and personal deictics. This development is typical of colloquial speech. It has been rarely pointed out in the literature and has never been accounted for. It is not paralleled in any other Romance Language.

To conclude, we will analyze a number of strategies that native speakers resort to when switching to another language. Our study is based on a survey carried out among members of the Romanian community in Barcelona and is hoped to shed light on some aspects of the linguistic contact between Romanian, Spanish and Catalan.

Sarah Schmidt. Universitat de Barcelona i Universitat Pompeu Fabra

La proxèmica de salutacions i comiats en la Ll1 i la Ll2. Implicacions per a les classes d’E/LlE

Cada cultura disposa d’un “codi” verbal i no verbal. En el cas de la comunicació intercultural també poden sorgir malentesos o fins i tot la comunicació pot ser fallida si els interlocutors no coneixen les diferències culturals de l’altre codi no verbal (Burwell, 1999: 9-11). Una anàlisi comparativa de l’ús del contacte físic com a element proxèmic en dues sèries televisives costumistes, que reflecteixen si més no una part de la població alemanya i espanyola, demostra que podem classificar les dues societats en qüestió en dos grups, verificant així la hipòtesi de Hall que parla de cultures de contacte i cultures de no contacte (Hall, 1963). En aquesta comunicació es mostraran les diferències existents pel que fa al tipus de contacte físic i la quantitat (Schmidt, 2013) tant en les situacions de salutacions com les de comiats. Aquestes situacions són particularment interessants per a l’anàlisi en qüestió, atès que són majoritàriament formes “automatitzades” i culturalment codificades.

Proxemics of greetings and farewells in L1 and L2. Implications for classes of Spanish as a foreign language
Sarah Schmidt (UB, UPF)

Every culture has a verbal and a non-verbal code. In intercultural communication misunderstandings and even communication breakdowns could occur when the speakers do not know the cultural differences of the other non-verbal code (Burwell, 1999: 9-11). A comparative analysis of the use of physical contact as a concrete proxemic element in two television series with a national flavour, at least partially representatives of German and Spanish people, has shown that these two societies can be classified in two groups, thus confirming Hall’s hypothesis of the existence of “contact” and “non-contact” cultures (Hall, 1963). In this paper we will show the existing differences both in the typology and the quantity of physical contact (Schmidt, 2013) both in situations of greetings and farewells. These situations are particularly interesting for the analysis in question, because they are mainly automatic and culturally coded forms.

Referències:

Burwell, J. (1999). May I Touch You? Haptics in the Multicultural Workplace. Gender Journal: Men and Women Working Together, pp. 1-13 Print.
Hall, E. T. (1963). A system for the notation of proxemic behavior. American Anthropologist, 65(5). Selected Papers in Method and Technique, pp. 1003-1026.
Schmidt, S. (2013). Proxémica y comunicación intercultural [Recurs electrònic]: la comunicación no verbal en la enseñanza de E/LE. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona (tesis doctoral).

Maggie Peters. Universitat de Barcelona

Language Attitudes, Emotion Words and Identity Construction:
A Case Study among two L1 Attritors

This case study investigates the perceptions expressed among two multilingual and multicultural L1 attritors concerning language attitudes, emotion words, and how individual and social identities are constructed. Measures employed to assess the construction of identity through expressed perceptions were collected through extensive discourse analysis via a video recorded Oral Questionnaire and Semi-Structured Interview eliciting self-reported accounts from the participants. The data was then transcribed, coded and analyzed in terms of membership categorization, metalinguistic and metacommunicative awareness concerning epistemic and affective attitudes, use of emotion words, and attrition as well as the co-construction and negotiation of identity through the interview as social interaction. Results are compared while providing qualitative evidences to the current gaps in existing research as well as correlating with sociocultural and sociophyschological theories from current research by Dewaele, Schmid, and Pavlenko, demonstrating language use and choice is highly dependent upon the individual’s attitude and perceptions of both sociolinguistic and sociopsychological factors towards the language and its speakers and as well as demonstrating different competences while being members of multiple linguistic, social, and cultural communities, despite language dominance, attitudes, and L1 attrition.

Neus Nogué i Lluís Payrató. Universitat de Barcelona

La referència als participants en el debat parlamentari català (1932-2013)
Primers resultats

La referència als participants en la comunicació s’aconsegueix per mitjà de diferents tipus d’estratègies que van de les expressions díctiques de persona (pronoms i morfemes verbals de 1a i 2a persona, i vocatius) a expressions menys gramaticalitzades (en 3a persona). El debat parlamentari és un esdeveniment comunicatiu en què l’argumentació de decisions i punts de vista és el principal propòsit de la interacció entre el govern i els diputats, i per tant, de les decisions pragmàtiques que prenen quan codifiquen els enunciats. Els membres del parlament adrecen els seu discurs a una audiència que s’estructura en diferents nivells (destinataris directes i indirectes) i duen a terme diversos rols (Cuenca 2014).
L’objectiu de la meva presentació és mostrar els primers resultats (bàsicament, qualitatius de l’anàlisi de les diferents estratègies utilitzades en el Parlament de Catalunya per a la referència als participants en el període 1932-38 (durant la Segona República) i en el període actual de recuperació de les institucions democràtiques catalanes (del 1980 ença). Els marcs participatius establerts per Goffman (1981) i la descripció de la dixi de persona efectuada per Levinson (1983) i la recerca posterior (per al català, vegeu Payrató 2002, Cuenca 2004, i Nogué 2005, 2008a, 2010, 2011 and 2014) constitueixen el marc teòric de l’estudi.
L’estudi analitza les dades obtingudes a partir d’un corpus que inclou les transcripcions de diversos debats, extretes del Diari de Sessions del Parlament de Catalunya, des d’una perspectiva qualitativa (i en el futur, també quantitativa), amb l’objectiu de respondre a les preguntes següents:
1. ¿Quines són les principals estratègies que s’hi fan servir?
2. ¿Quines estratègies no s’hi fan servir mai?
3. ¿Quines funcions pragmàtiques hi ha al darrere d’aquestes estratègies?
4. ¿Com han evolucionat des del 1932?
5. ¿Quins factors socioculturals permeten explicart tant les estratègies com l’evolució que s’hi observa?

Referències
CUENCA, M. Josep (2014). “The use of demonstratives and context activation in Catalan parliamentary debate”. Discourse Studies. DOI: 10.1 177/1461445614546258.
CUENCA, M. Josep (2004). “El receptor en el text: el vocatiu”. Estudis Romànics 26, 39-64.
GOFFMAN, Erving (1981). Forms of talk. Oxford: Basil Blackwell.
LEVINSON, Stephen (1983). “Deixis”. Pragmatics. Cambridge: Cambridge University Press.
NOGUÉ, Neus (2005). “Dixi de persona i marcs participatius en català”. Tesi doctoral. Departament de Filologia Catalana. Universitat de Barcelona.
NOGUÉ, Neus (2008a). La dixi de persona en català. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
NOGUÉ, Neus (2008b). “La dixi de persona en el discurs acadèmic oral en català”. Caplletra 44, 195-218.
NOGUÉ, Neus (2010). “La primera persona del plural en català”. Llengua & Literatura 21, 155-19.
NOGUÉ, Neus (2011). “Person Deixis”. A: Lluís PAYRATÓ i Josep Maria COTS (eds.). The Pragmatics of Catalan. Berlin/Boston: De Gruyter Mouton.
NOGUÉ, Neus (2014). “«M’encantaria poder venir a l’estadi a jugar contra el meu equip»: dixi de persona, footing i identitat, una entrevista a Pep Guardiola”. Treballs de Sociolingüística Catalana 23, 375-389.
PAYRATÓ, Lluís (2002). “L’enunciació i la modalitat oracional”. A: Joan SOLÀ, Maria-Rosa LLORET, Joan MASCARÓ i Manuel PÉREZ SALDANYA (dir.). Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries.

The reference to participants in Catalan parliamentary debate (1932-2013)
First results
Neus Nogué and Lluís Payrató, Universitat de Barcelona

The reference to the participants in communication is achieved through different kinds of strategies that go from person deictics (1st and 2nd person pronouns and verbal morphemes, and vocatives) to less grammaticalized expressions (in the 3rd person). Parliamentary debate is a communicative event where the argumentation of decisions and points of view is the main purpose of the interaction between government and deputies and, therefore, of the pragmatic decisions they make when encoding their utterances. The members of the Parliament address their discourse to a multi-level audience (direct and indirect addressees) and develop a variety of roles (Cuenca 2014).
The aim of my presentation is to discuss the first results (basically, qualitative) of the analysis of the different strategies used in the Parliament of Catalonia for the reference to participants in the period 1932-38 (during the Second Spanish Republic) and in the present period of recovery of the Catalan democratic institutions (from 1980 to nowadays). The participation frameworks stablished by Goffman (1981) and the description of person deixis by Levinson (1983) and further research (for Catalan, see Payrató 2002, Cuenca 2004, and Nogué 2005, 2008a, 2010, 2011 and 2014) constitute the theoretical frame of the study.
Data from a corpus including the transcriptions of a number of debates, drawn from the Diari de Sessions of the Parliament of Catalonia, are treated from a qualitative and a quantitative point of view in order to answer the following questions:
1. Which are the main strategies used?
2. Which strategies are not used at all?
3. Which pragmatic functions are beyond each estrategies?
4. Which is the evolution in these strategies from 1932 until now?
5. Which sociocultural factors can explain both the strategies and their evolution?

References
CUENCA, M. Josep (2014). “The use of demonstratives and context activation in Catalan parliamentary debate”. Discourse Studies. DOI: 10.1 177/1461445614546258.
CUENCA, M. Josep (2004). “El receptor en el text: el vocatiu”. Estudis Romànics 26, 39-64.
GOFFMAN, Erving (1981). Forms of talk. Oxford: Basil Blackwell.
LEVINSON, Stephen (1983). “Deixis”. Pragmatics. Cambridge: Cambridge University Press.
NOGUÉ, Neus (2005). “Dixi de persona i marcs participatius en català”. Ph. D. Departament de Filologia Catalana. Universitat de Barcelona.
NOGUÉ, Neus (2008a). La dixi de persona en català. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
NOGUÉ, Neus (2008b). “La dixi de persona en el discurs acadèmic oral en català”. Caplletra 44, 195-218.
NOGUÉ, Neus (2010). “La primera persona del plural en català”. Llengua & Literatura 21, 155-19.
NOGUÉ, Neus (2011). “Person Deixis”. In: Lluís PAYRATÓ & Josep Maria COTS (eds.). The Pragmatics of Catalan. Berlin/Boston: De Gruyter Mouton.
NOGUÉ, Neus (2014). “«M’encantaria poder venir a l’estadi a jugar contra el meu equip»: dixi de persona, footing i identitat, una entrevista a Pep Guardiola”. Treballs de Sociolingüística Catalana 23, 375-389.
PAYRATÓ, Lluís (2002). “L’enunciació i la modalitat oracional”. In: Joan SOLÀ, Maria-Rosa LLORET, Joan MASCARÓ and Manuel PÉREZ SALDANYA (dir.). Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries.

Sebastià Moranta. Philipps-Universität Marburg

Espais plurilingües en els extrems de l’Europa romànica (Mallorca i Moldàvia): ideologies lingüístiques i etnicitat en el discurs públic

En aquesta contribució a l’estudi del plurilingüisme en les societats europees, comparem els discursos etnolingüístics en el marc de la situació sociopolítica a Mallorca i a la República de Moldàvia, i en destaquem una sèrie de paral·lismes reveladors. L’estudi es basa en l’anàlisi d’algunes ideologies lingüístiques, canalitzades a través d’una sèrie de textos que encaixen en el que anomenem discurs públic, produït per intel·lectuals i polítics. Es comenten, per exemple, la posició dels acadèmics i escriptors a favor de l’unitarisme (respectivament, del català i el romanès estàndard), alguns aspectes dels processos de normativització, la controvèrsia entorn del nom «científic» de l’idioma, o el concepte de purisme. Així mateix, es parlarà de la situació de les llengües tradicionalment de prestigi a cada lloc –l’espanyol i el rus– i de la funció dels centres extraterritorials –Madrid i Barcelona, d’una banda; i Moscou i Bucarest, de l’altra– a partir de les observacions de Bochmann (1999).
Mallorca i Moldàvia, dos territoris situats en els extrems de l’Europa romànica –l’illa mediterrània, famosa arreu pel seu desenvolupament turístic, i la petita república multiètnica a l’est– concentren algunes tensions característiques de les societats multilingües d’avui en dia.
L’argumentació s’exemplifica amb textos polítics de L. Villalonga (1932) i A. Alemany Dezcallar (2003), un extracte de F. de B. Moll (1972) com a exemple de discurs lingüístic il·lustrat, les opinions antagòniques de N. Corlăteanu (1979) i E. Coseriu (1999) sobre la «llengua moldava», un fragment del pròleg del Dicționar moldovenesc-românesc de V. Stati (2003) i una al·locució de l’expresident moldau V. Voronin (2009).

PARAULES CLAU: ideologies lingüístiques; discurs etnolingüístic; català; mallorquí; romanès; «llengua moldava»; moldovenisme

Martí Mestre Melià, M.J. Cuenca. Universitat de València

L’argumentació en debat parlamentari i ús de connectors binaris

Les construccions connectives binàries constitueixen un mecanisme argumentatiu destacat en el debat parlamentari. L’objectiu d’aquesta comunicació és analitzar, d’una banda, l’ús i les funcions de les estructures binàries marcades per connectors (causals, consecutives, adversatives, concessives, condicionals i finals) a partir de la relació entre l’esquema semàntic causa-efecte i, d’altra banda, l’esquema argumentatiu bàsic (tesi-argument-contraargument) i l’encadenament argumentatiu global de les intervencions del debat. L’anàlisi mostra que les construccions de causa (amb perquè) i les de contrast (amb però) són les predominants, com a formes que permeten argumentar la pròpia tesi i contraargumentar la de l’adversari. Quant al nombre i varietat de connectors, el debat respon a les característiques pròpies de l’oral: nombre relativament elevat de connectors amb una varietat de formes reduïdes. Finalment, l’estudi ens permet observar diferències d’estil individual en les intervencions dels parlamentaris, relacionades sobretot amb una tendència a primer l’ordre argumentatiu regressiu o progressiu.

Paraules clau: connectors, construccions connectives binàries, argumentació, debat parlamentari, interordinació

ADAM, Jean-Michel (1992). Les textes: types et prototypes. París: Nathan [citem per la 3a edició (2011). París: Armand Colin].
CUENCA, M. Josep.(2006). La connexió i els connectors. Vic: Eumo.
VAN DIJK, Teun A.(2000). «Parliamentary discourse». Dins: Teun A. VAN DIJK; Ruth WODAK (eds.). Racism at the Top. Parliamentary Discourses on Ethnic Issues in Six European States . Klagenfurt: Drava, 45